mcenroe no sonen a res nou. a res no sabut. però sí aconsegueixen donar aquella veu pròpia al pop que no tantes bandes aconsegueixen assolir. mcenroe sonen a nord, a maduresa, a èpica quotidiana. a barbes llargues i guitarres flotants. a tristesa i a la delicadesa del floc, però sense esdevenir efímera. frases sagnants i introspectiva coneguda però explicada amb nous matisos. mcenroe tenen armes contundents entre les mans, un nom d'aquells que invita a l'escolta i una sensació de saber fer que triga ben poc en fer-se present. mcenroe són una bona idea per algun diumenge de sobretaula de primavera.
0 comentarios:
Publica un comentari