mcenroe fa temps que caminen silenciosament per les orelles pàtries. semblen rudes, però són fràgils. el seu so ho és. d'aquella fragilitat que tems deixi de ser aviat un secret. les guitarres acomoden sàviament tot l'envoltori. el regust a nord és plaent i fefaent. mcenroe i 'tú no morirás' són una d'aquelles coses bones que recordaràs el quan i el com.
dimecres 6 d’octubre de 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 comentarios:
Publica un comentari