Pop per camaleons

El Guincho - Bombay

2010-12-03T11:33:00.001+01:00

no m'abandona la idea de no ser estiu. vintage, samplers i mugrons.

Aias-La truita

2010-12-01T17:38:00.002+01:00

una de les bandes que millor representen allò que alguns anomenen so barcelona. són dones i fan cançons boniques. diria que fan de la senzillesa un patró, però reiteraré que és un grup de dones.

AIASLATRUITA from marc parramon on Vimeo.

The hundres in the hands- pigeons

2010-11-30T12:24:00.003+01:00

petites sorpreses a descobrir en primaveres inserides al bell mig de tardors fredes. duet de guitarra i sintetitzador. amb una frontgirl de veu melosa i espectacular presència. no ens canviaran la vida però podrem moure una mica els peus mentre els escoltem. diuen venir de NY, on allà sempre fa més fred.

Nueva Vulcano

2010-10-19T11:58:00.002+02:00

capbussar-se en aquest punk brut de lletres jeroglífiques i abraçar nous conceptes. cultura fornejada a barris propers, construïda amb materials sensibles coneguts i servida amb encert i contundència visceral. per celebrar les bandes que se'n poder dir. les que enceten himnes i la gent coreja des d'allà baix, confonent melodia i càntic. els que deixen un braç lliure, per aixecar-lo, mentre a l'altre sostenen estèticament una cervesa i una cigarreta. se apagan las luces...

McEnroe

2010-10-06T10:14:00.002+02:00

mcenroe fa temps que caminen silenciosament per les orelles pàtries. semblen rudes, però són fràgils. el seu so ho és. d'aquella fragilitat que tems deixi de ser aviat un secret. les guitarres acomoden sàviament tot l'envoltori. el regust a nord és plaent i fefaent. mcenroe i 'tú no morirás' són una d'aquelles coses bones que recordaràs el quan i el com.

The Cardigans

2010-08-20T11:51:00.004+02:00

un meravellós exemple de la capacitat sueca per teixir enormes cançons pop. flotants línies de guitarra que enceten l'ànima. melangia arrossegada que fa venir ganes de portar jerseis fins o perdre't entre els llençols propis clamant al cap de setmana.

Belle&Sebastian

2010-08-12T12:42:00.001+02:00

és prou motiu per alegrar-se saber que al setembre hom veurà belle&sebastian al costat de casa seva, i gratis. visc(a) barcelona!

Rogue Wave-Publish my love

2010-06-15T10:42:00.003+02:00

si és dimarts matí, al mes de juny, i la pluja continua visitan-te després de tres o quatre dies, només et queda una cançó d'aquelles moderadament tristes. i sense massa pretensions grandiloqüents. pren-la i prem el 'repeat' i no deixis de mirar per la finestra per veure si amaina.

McEnroe

2010-05-18T12:03:00.004+02:00

mcenroe no sonen a res nou. a res no sabut. però sí aconsegueixen donar aquella veu pròpia al pop que no tantes bandes aconsegueixen assolir. mcenroe sonen a nord, a maduresa, a èpica quotidiana. a barbes llargues i guitarres flotants. a tristesa i a la delicadesa del floc, però sense esdevenir efímera. frases sagnants i introspectiva coneguda però explicada amb nous matisos. mcenroe tenen armes contundents entre les mans, un nom d'aquells que invita a l'escolta i una sensació de saber fer que triga ben poc en fer-se present. mcenroe són una bona idea per algun diumenge de sobretaula de primavera.

Wild Beasts-Hooting&howling

2010-05-07T12:38:00.003+02:00

noves propostes pel primavera sound, ara que ja encarem el maig i aviat els dies que resten pel festival es podran comptar amb els dits de les mans. wild beasts són una banda angles creada al 2006 i que ja tenen dos àlbums publicats, on presenten la seva visió particular de la música indie. la veu del seu front line, summament camaleònica i ambigua, els converteix en una banda amb segell característic. una proposta agradable i de sonoritat còmode.

Cold Cave

2010-04-08T12:12:00.004+02:00

més propostes refrescants per aquest Primavera Sound. en aquesta desena edició destaca una proposta sintètica com els Cold Cave. una d'aquelles perles no gaire enfosquides pel pas entre masses mans. aquesta banda de Nova York realitza una proposta ja coneguda, però no per això menys efectiva. reminiscències de synth-pop molt 80's i cançons de pop. a mi particularment em recorden a uns New Order una mica emprenyats. des del propi festival barceloní els comparen amb Crystal Castles, de forma, pel que sembla, bastant encertada.

al seu myspace podeu trobar més informació de la banda.

i aquest és un dels seus hits, 'love comes close':

Cold Cave – "Love Comes Close" from Peter Jacobson on Vimeo.

Love of lesbian-Maniobras en Japón

2010-03-22T20:23:00.005+01:00

love of lesbian treu nou treball al mercat. malauradament no és un grapat de cançons noves, sinó una reedició dels seus anteriors discs 'maniobras de escapismo' i 'cuentos chinos para niños del japón'. la nova criatura es dirà 'maniobras en japón'. aprofitant el seu pas a music bus, la banda barcelonina aprofita per reeditar conjuntament els seus dos primers treballs en castellà, per donar-los així a conèixer a la seva nova massa de fans. l'oblit de la seva carrera, amb tres discs, en anglès, i que particularment no comparteixo, potser l'hauríem de tractar més endavant.
i amb aquest nou 'maniobras en japón', love of lesbian han agafat la immensa 'domingo astronómico' i n'han fet un videoclip. excessivament sentimentalista pel meu gust, però videoclip en fi.

Nueva Vulcano

2010-03-20T14:10:00.002+01:00

avui que encetem la primavera estacional és un bon moment per continuar amb les propostes primaverals (en clau festival).
per seguir, doncs, continuem amb una altra proposta autòctona. els barcelonins nueva vulcano, que visitaran el primavera sound per presentar el seu darrer treball, 'peces de colores'. una nova entrega de la seva música contundent en actitud i perseverant en creativitat. aquest cap amb lletres menys críptiques i amb alguna perla fàcil de descobrir. com aquesta.

més informació de la banda aquí.

Danger Mouse&Sparklehorse (& David Lynch)

2010-03-13T11:41:00.006+01:00

aquesta setmana vaig llegir a diferents articles sobre la mort de mark linkous. al desconèixer tal personatge i el seu currículum sonor, vaig començar a cavar per la xarxa. ràpidament van aparèixer sparklehorse. es pot dir que l'enteniment entre les meves oïdes i les cançons d'aquest va ser immediat.
així, perseverant amb la tasca cercadora vaig topar-me amb 'dark night of the soul'. es tracta d'un curiós projecte on el productor danger mouse i la banda sparklehorse es van posar a col·laborar per crear un grapat de cançons en un treball únic. tots els 'tracks' d'aquesta peça es resumeixen en l'exquisidesa. cançons amb múltiples capes sonores i textures reverberants que conflueixen en un resultat magnífic, crepuscular. a més, resulta que 'dark night of the soul' compta amb la col·laboració de l'artista david lynch. que exercí el paper de mecenes i de creador d'un suport audiovisual per aquest treball. el qual aconsegueix reunir diversos i talentosos artistes per posar la seva veu. per exemple wayne coyne (flaming lips), vic chesnutt, iggy pop, james mercer (the shins), nina persson (the cardigans) i gruff rhys (super furry animals), entre d'altres.

(danger mouse&sparklehorse&wayne coyne)

altrament, la genialitat d'aquest treball únic no acaba aquí. llegint els articles escrits per agustín fernández mallo i jesús lillo sobre aquesta obra descubrim que va ser editada en una bonica edició limitada. a l'interior de la qual es trobava un cd verge, per tal que els compradors hi posessin el que volguessin. així de simple i de revolucionari, a la vegada.
parlem, doncs, d'una obra única i meravellosa en totes les seves extensions. només queda ara seguir amb la tasca excavadora per la xarxa a veure si podem aconseguir un exemplar d'aquesta genialitat pensada i executada a tantes (i valuoses) mans.

articles d'Agustín fernández mallo i jesús lillo aquí.

(danger mouse&sparklehorse&ninapersson)

Half Foot Outside es separen

2010-03-03T21:06:00.002+01:00

tot justa fa uns dies encetava les petites recomanacions del primavera sound i obria amb half foot outside. doncs avui s'ha conegut l'anunci de la seva separació. el concert del primavera sound serà l'últim que faran conjuntament. una pena. parlen de la impossibilitat de créixer com a banda i per això han decidit plegar.

via hipersónica

Broken Social Scene

2010-03-03T11:28:00.005+01:00

més canyella primaveral. els canadencs broken social scene tocaran a la ciutat comtal dins la desena edició del Primavera Sound. la seva és una de les actuacions més esperades. per la rellevància internacional de la banda i per la qualitat i personalitat del seu so de tints crepusculars. una bona ocasió per anar a fer l'indi.

aquí podeu trobar més informació de la banda.

Festical In-Somni

2010-02-27T01:16:00.002+01:00

Crònica del festival In-Somni, en la seva primera edició a Barcelona.

Half Foot Outside

2010-02-18T12:10:00.002+01:00

el primavera sound 2010 ja ha desgranat gairebé tot el seu cartell per aquesta edició. a banda de nou patrocinador etílic, el festival enguany té altres novetats i una visible major capacitat de recursos. tot plegat coincidint amb la celebració del seu desè aniversari. així doncs, des d'aquesta pobre posició anirem llançant espurnes sobre allò que crida més l'atenció del cartell. clàssics que ningú es perdrà i aquelles propostes més modestes. aquelles per les quals alguns caminarem a escenaris llunyans o ens torrarem sota el sol de tarda de final de primavera.

la primera perla és aquest grup mig navarrès mig català que aglutina totes les estructures de l'indie i del rock alternatiu típic dels 90. guitarres als genolls i tempos accelerats amb bon gust. hal foot outside.

R.I.P. A remix manifesto

2010-01-30T11:42:00.006+01:00

el senyor girl talk diuen que munta uns autèntics saraus cada vegada que punx en directe. bacanals del ritme, de la nocturnitat més permissiva i la germanor química. aquest home es dedica a fer música a partir d'altres cançons. eleva a l'art de l'orfebreria la tradició del 'remix' o el 'bootleg'. les seves cançons són retalls d'altres peces. i a part de fer-ho amb una gran destresa, o fa també a un ritme vertiginós. les referències que podem discernir en cada 'track' són innumerables i exponencialment curioses. en una mateixa peça podem arribar a reconèixer a beyonce, una melodia de cheap track, un rap d'eminem o al mateix sean paul. una bogeria. l'escolta és molt recomanable. a part, si tenen un iphone i una d'aquelles aplicacions per reconèixer cançons que estan sonant, posin girl talk i juguin una estona. a veure qui acaba parant boig abans, el senyor shazam o vostès. doncs bé, recentment s'ha estrenat un documental sobre girl talk. allà ens parla de la cultura de la còpia i de la seva legitimitat. jo afinaré el meu anglès 'low cost' per poder entendre quelcom.

aquí podeu veure el trailer del documental:

i aquí un article de kiko amat, aparegut al cultur/s de la vanguardia, on ens presenta el film:

Chinese Christmas Cards-Welcome to life

2010-01-05T10:38:00.003+01:00

cada dia són més les bandes que emergeixen de l'escena de Barcelona. des d'aquell menystingut recopil·latori titulat 'made in Barcelona', on un grup de bones i majoritàriament desconegudes bandes ensenyaven les seves credencials, cada cop són més les formacions de la nostra ciutat que assoleixen quotes de notorietat notables. una de les que segurament ho farà és Chinese Christmas Cards. es tracta de dos joves que seduïts per l'electrònica més propera al pop han començat a despuntar. ho han fet amb un so que recorda molt a bandes com postal service o owl city. amb mètriques senzilles però un so exquisit. de ben segur que aviat en sentiran a parlar.

aquí trobareu el seu myspace, on trobareu un enllaç per descarregar gratuïtament aquest tema.

Hard-fi- Hard to beat

2009-12-23T23:12:00.002+01:00

un d'aquells grups que apareixen misteriosament entre les gigues de l'i-pod. no saps gaire perquè t'hi atures i alguna cosa et captiva. no sona res nou. bé resa aquell que diu que ja està tot inventat...
una altra banda britànica amb bona mà per les guitarres i les melodies reconeixibles.

Spoon- The Underdog

2009-12-21T23:09:00.001+01:00

guitarres afilades i ben alineades.

vacabou-iceland

2009-12-15T12:02:00.002+01:00

vacaou és un duet mallorquí que fa anys genera música de qualitat. és d'aquelles formacions que quan les descobreixes resulta que ja porten diversos treballs a l'esquena, són molt coneguts en determinats àmbits i han treballat amb prestigiosos productors. però misteriosament són uns desconeguts per la plana major. la seva música és agradable, és suggerent. trip-hop illenc amb clar record sonor vers portishead o massive attack i, fins i tot, björk. ara que el fred ja sembla instal·lar-se per aquí, cançons com aquesta semblen una bona excusa per temperar-se amb massatges sonors islandesos.

Els Amics de les Arts-L'home que treballa fent de gos

2009-12-08T19:59:00.003+01:00

descobriments musicals com aquest se'n fan tres o quatre a l'any. a tot estirar. la primera escolta ja és una fuetada. tot concorda. no ha acabat la cançó i saps que t'agradarà el disc. que el compraràs. que buscaràs discografia antiga i faràs dispendi quan el futur porti nous lp's. és complicat descriure la sensació quan saps que una cançó és molt bona. assaborint l'essència de la melodia simple; que no simplista. la càustica, incisiva i excelsa lletra arrebossada de costumisme de capçalera. els detalls del pas a les veus i de l'estètica que combina jerseis loreak mendian amb cert posat naïf. i tot plegat amb paraules que entens. perquè és el llenguatge i la llengua que empres cada dia. sense haver d'explicar perquè aquesta i no una altre. amb la naturalitat que tant ens ha faltat en aquest país amb la música casolana. el temps i les cançons venideres em diran si no m'he excedit amb tanta bona predisposició i paraula acoixinada. ara és tard per lamentar-me de no haver gastat quatre minuts en escoltar-los abans, quan ja se sentien remors de bones maneres. però ara és tard i semblarà que tots venim darrere d'un que porta manel per nom.

EBTG- When all's well

2009-11-29T11:50:00.003+01:00

blanca i amb aquell to famèlic britànic. tracey thorn posseeix una de les veus més personals i amb més cos del pop continental. everything but the girl formen part d'aquella mena de grups amb un catàleg amplíssim de cançons, d'amable i ràpid reconeixement. si penses en alguna cançó d'ebtg, no només una arriba ràpidament al cap. en ve un farcell i totes summament agradables, justes i encertades. insistència i militància per la melodia perfecta. ebtg....

Wilco-Reservations

2009-11-25T12:20:00.003+01:00

els clàssics sempre s'han de tenir a mà. per això són clàssics. i els wilco ho són quan encara existeixen i tenen, esperem, encara un llarg tros de carrera per endavant. i també com el primavera sound ha decidit avançar cartell a aquestes alçades, i no para de donar-nos alegries de les grosses, avui prenc mà dels clàssics per reverenciar la tornada de wilco a barcelona i al seu festival més preuat. aquesta cançó és una de les peces del millor disc dels wilco, el 'yankee hotel foxtrot'. aquí no hi ha magnificències sonores. només, gairebé, la penetrant veu de jeff tweedy i línies de reverberació estimulants. ara que els matins són freds i les ganes de primavera ens venen a les orelles.

Florence+The Machine-You've got the love

2009-11-06T12:28:00.003+01:00

Ella és diu Florence Welch, encara que artísticament es fa conèixer com Florence+The Machine. ve de Londres, encara que no sé d'on ha sortit aquesta noia i com ha aparegut al panorama musical. i és que aquesta noia promet molt. esperem que el seu disc de debut 'lungs' no sigui només un espetec inicial, que després es dilueix en discos de nul·la trascendència. 'lungs' està ple de bones cançons i melodïes interessants. construeix un univers de màgia il·lusionista, de pulmons inflables, i de foscor en aparença i lluminositat en presència. dels disc que val la pena comprar, amb una fotgorfaia interior, i cites de les cançons, de molt bon gust estètic i de grata presència. per cert, the xx tenen un remix molt interessant d'aques tema...

Wolf gang - The King and all of his men

2009-11-04T11:07:00.002+01:00

la banda londinenca de pop alternatiu ha presentat el seu nou disc "The king and all of his men" i com a mostra el seu primer single de títol homònim. el primer tast no pot ser més esperançador. vitalisme sinfònic, tocs d'arcade fire no gens dissimulats, i un ritme correcte emmarcat per un piano que acompanya al conjunt a la perfecció. una bona cançó i millor single. perfecte com a futurible 'hype'.

The XX - Islands

2009-11-03T11:26:00.002+01:00

són el grup del moment. apareixen a qualsevol publicació, bloc o fanzine que mereixi certa atenció entre els garants de la modernitat cultural actual. les seves lànguides melodies i el seu pop de tints 'synth' i gravetat vital està calant. el proper dia 9 de novembre actuen a la sala razzmatazz i serà una bona oportunitat per saber si, entre tots plegats, haviem començat a inflar massa el globus.

Graham Coxon

2009-10-28T23:59:00.002+01:00

últimament no paro de descobrir guitarristes de grans bandes reconegudes, que tenen interessants projectes en solitari. aquest és, doncs, també el cas de graham coxon, guitarra de la mítica banda britànica dels 90's blur. coxon sembla aprofitar la independència dels seus company d'èxit per crear peces molt més etèries i amb cert caire d'experimentació. així doncs, mentre esperem l'enèssim rumor sobre el retorn de blur, gaudirem d'aquesta guitarra desvergonyida sota aquestes ulleres de pam.

John Frusciante

2009-10-10T10:59:00.002+02:00

una de les grandeses de la música, i de la cultura en general, és l'existència de joies amb una sòlida i reconeguda trajectòria i que, per alguna estranya raó, t'han passat desapercebudes durant massa temps. john frusciante és una d'aquestes grandeses. gaudeix d'un treball bast en el temps, amb diversos discos, i d'una afamada consolidació entre la crítica musical. però molts, masses, no el coneixíem. frusciante és guitarrista de la banda 'red hot chili peppers' (en dues etapes diferents) i a més posseeix una prolífica carrera en solitari. la seva estampa vital i artística ha estat marcada per l'addicció a l'heroïna i per haver deixat aquesta gràcies al ioga i a la dieta. aquesta marca la podem trobar en les seves peces. podem topar-nos amb la desesperació del físic consumit amb melodies polièdriques i reverberants; fins l'optimisme compositor del qui troba l'equidistància entre el benestar i l'alternativa dogmàtica amb sons magnificents i arrebatadors. john frusciante no passa per les oïdes sense deixar petjada. la seva música és majestuosa, magnètica i gens supèrflua. recorda al mateix temps a jimmy hendrix i a sufjan stevens. el seu últim treball, 'the empyrean', és un catàleg de catarsi en sis cordes. un manual de la genialitat afinada. un plaer i en un disc, per mi ja, d'autèntica referència.

Cinnamon Chasers- Jetstreams

2009-07-26T22:12:00.003+02:00

metralla de sintetitzadors. electrònica elàstica i amables que sona a 80's però al mateix temps sona actual. música que olora a pista de ball. electrosintonies que enganxen les oïdes i onegen els braços.

The Shins

2009-07-15T08:33:00.003+02:00

el pop pot ser suau i cremós com la maionesa, o picant i rebel com la salsa picant. a vegades, però, la combinació es fa possible i apareixen, no només patates braves, sinó bandes com the shins. aquesta formació d'alburquerque (nuevo mexico) ha anat evolucionant des dels seus orígens per acabar consolidant aquella difícil tasca d'elaborar un so propi i reconeixible. al 2001 publiquen 'oh, inverted world'. un primer treball senyalat amb l'estètica del lo-fi i farcit de cruesa controlada. dos anys després presenten els inicis de la seva maduresa amb 'chutes too narrow', un treball més emmarcat en les característiques i l'estructures de l'indie i que comença a donar les primeres pistes de la vessant més lluminosa de la banda. finalment, el seu tercer i últim disc fins al moment, 'wincing the night away' no ha significat una altra cosa que consolidar el so fet a si mateix dels nois lluminosos. les melodies més esponjoses s'entrellacen amb estructures més encallades i anàrquiques. formant, amb tot plegat, un gustós pantone de coloritats musicals.

aquest és el tema 'phantom limb', del seu tercer disc. la millor exemplificació que hom pot trobar sobre el concepte de lluminositat en forma de melodia de pop.

Casiotone for the Painfully lone-white corolla

2009-07-11T11:38:00.003+02:00

videoclip dels indietrònics casiotone for painfully alone. es tracta d'una divertida animació amb tints surrealistes i naïf on veiem zebres desprenent-se de les seves ratlles, esdevenint unicorns, i óssos que decideixen donar els seus braços als geermans ferèstecs. bon contrast de tristesa sonora i lucidesa visual animal.

Radiohead-All i need

2009-07-05T11:49:00.003+02:00

'in rainbows' de radiohead és un d'aquells treballs que requereixen temps. diverses passades. anades i tornades sonores. la cerca i l'apreciació del detall fan arribar al punt que volies. però en forma de digestió lenta. 'all i need' és l'última peça que m'ha atrapat d'aquest lp. és la quarta d'aquest treball que aconsegueix captivar-me especialment després de mesos d'escoltes. sense voler, gairebé, les tonalitats es van personalitzant i tot sembla fet a mida. res a l'atzar. radiohead, i la melangiosa veu de thom yorke, són com aquelles dones que no t'enamoren al primer cop d'ull, però passen els dies i, sense saber gaire el perquè, et van atrapant de forma misteriosa.

Anorak- Silhouettes

2009-04-04T13:52:00.002+02:00

Helena Miquel, de Facto Delafe y Las Flores Azules, canta al primer single del nou LP d'Anorak. El tema és 'silhouettes' i té un aroma a The Postal Service que s'ensuma d'un bon tros abans. Els records cap a 'We will become silhouettes' del 'Give Up' són gairebé immediats al escoltar les primeres estrofes. Anorak és una banda que porta molts anys donant nom a l'escena electropop autòctona, i esperem que els fruits d'aquest últim treball siguin ben quantiosos i molt carnosos.

bat for lashes

2009-03-19T21:41:00.001+01:00

boniques cançons creades amb molta autonomia. un 'tick' a la llista pel primavera sound'09.

Radiohead-House of cards

2009-01-23T14:30:00.000+01:00

Justice- A Cross The Universe

2008-10-30T09:33:00.002+01:00

JUSTICE - A CROSS THE UNIVERSE (teaser)
Cargado por edbangerrecords

trailer promocional del documental dirigit per Romain Gavras i que segueix al duet francès durant la seva última gira. de moment, les poques imatges descobertes deixen entreveure una 'delicatessen' audiovisual. apuntin a l'agenda 24 de novembre. dia que surt al mercat. això sona que trona...

Ratatat-Shempi

2008-10-29T09:57:00.000+01:00

electroglam. abba performance.

Kaiser Chiefs with MGMT cover

2008-10-08T18:45:00.002+02:00

els bons de kaiser chiefs fent una versió rotllo acústic del hype 'time to pretend' dels MGMT. una curiositat amb cert encant.

De: http://www.lafurgonetazul.com

New Order. Separació definitiva?

2008-10-04T12:19:00.002+02:00

Sembla que la notícia que fa un temps corria per les esferes musicals es confirma. New Order es separen. Una autèntica pena. Encara que ja hagin passat els seus anys daurats, la possibilitat de poder veure'ls en directe sempre era una dolça esperança. Els nois de Manchester, sorgits de les cendres de Joy Division, ja ens han regalat algun retrobament. Però potser aquest cop no tornen. M'he preguntat si són la millor banda dels 80's. Seria dir molt potser...Sempre, però, ens quedarà la seva singularitat. Explica la llegenda que amb el primer single de 'blue monday' perdien uns cinc centaus amb cada còpia que venien, pels costos de producció i disseny...Diuen que és el senzill més venut de la història. El que si sé és que està al 'top ten' de la meva llista de cançons, i que acostuma a sonar quan tinc la sort de posar-me darrera uns plats...

notícia: http://jenesaispop.com/2008/10/03/peter-hook-habla-sobre-la-separacion-de-new-order/

Mendetz-demo'08

2008-09-28T12:46:00.003+02:00

els jovenets de mendetz acaben de publicar nou material. es tracta d'una mena d'EP de tres temes. està penjat al seu myspace. a primera vista sembla que se'ns hagin asserenat. ara em recorden vagament a new order. vestits d'american apparel, però. esperarem a que publiquin, doncs, el seu esperat segon disc. d'entrada batallen amb la complexitat d'haver editat un treball molt bo, per tant, el repte no és minúscul.

2008-09-18T12:42:00.005+02:00

els de 'le cool magazine' han publicat un bonic-petit article sobre els teenage fanclub. m'ha semblat entrenyable i summament adient...diu així:

"Mi iPod y yo somos muy amigos. Los dos vivimos en una simbiosis casi perfecta. Ya sabes lo moderno que es él y bueno, yo tengo mis manías. Una de ellas es Teenage Fanclub. No consigo sacarlos del iPod, sea el Bandwagonesque o el Grand Prix. El iPod a veces quiere lo más nuevo, lo último… pero a los Teenage no me los quita. Su powerpop transforma el auricular en mi arteria principal y al iPod le entran los celos. Lo siento cariño, pero Teenage Fanclub es 1/5 de mi corazón. El día que lo elimine de mi lista de reproducción favorita, llevadme a Sant Boi porque o no soy yo o es un clon. ¡Cuántas veces los chicos tradujeron lo que yo pensaba en maravillas como Alcoholiday o Mellow Doubt o Metal Baby, oh! Norman Blake, seguro que yo también robaría un coche para llevarte a casa."

només puc dir que sóc un TFC supporta'!!!!

àudio: teenage fanclub: alcoholiday

Queen+Paul Rodgers. New album studio

2008-09-15T12:41:00.002+02:00

Avui surt a la venda el nou disc d'estudi de Queen+Paul Rodgers. És el primer des de la retrobada de Brian May i Roger Taylor. Aquí podeu fer una petita pre-escolta dels nous temes...

http://www.clearspring.com/widgets/48ca400e0293abad

pel poquet que he sentit em sembla que no calia fer un nou àlbum d'estudi. que en tenen més de 10 per poder anar fent concerts...jo igualment els vaig a veure a l'octubre al sant jordi. perquè vulguis que no, veure Brian May fent la guitarra de 'bohemian raphsody' o cantant 'love of my live' amb l'acústica, o Roger Taylor cantant 'i'm in love with my car'...no té preu.

god save the queen!

Glasvegas

2008-09-13T17:26:00.004+02:00

els escocesos no paren de fer bon whisky i de veure néixer bones bandes de pop. ara venen glasvegas. que com diuen els de jenesiaspop, no sabem si són uns genis o una puta estafa. no acabo de saber si és més mercadotècnia indie amb oloreta a 'hype' d'estar per casa o realment són una banda amb majúscules i uns nous orfébres del pop. we will see...

Mixes for september

2008-09-10T21:23:00.005+02:00

setembre de pluja reparadora. de tornades. de fascicles i motxiles a les esquenes. amb llibres i postals estivals. amb dones de somriure estilístic a la retina. amb aroma de pop. i els primers monticles de fulles seques conquerint llambordes urbanes. pop esfèric. melodies rodones. efervescència sonora.

http://8tracks.com/oscarvillalibre/oscarvillalibres-september-2008-mix

The Beach Boys- Good vibrations

2008-09-02T07:49:00.002+02:00

marxo uns dies a s'illa de sa calma. a bronzejar l'esperit i airejar la ment i els genitals. espero que la meva bso sigui d'aquest estil. pels nois de la platja, que eren molt grans. i el seu 'pet sounds' és de traca i mocador. good vibrations for all the people...enjoy!

BAM 2008

2008-08-30T09:47:00.002+02:00

un divendres qualsevol. l'agost agonitza i el matí enceta horaris normals. surto de la feina per esmorzar. passo pel quiosc i compro el rockdeluxe. i mentre el fullejo, apareix una pàgina groga amb les primeres confirmacions del bam 2008. i....llavors passa una d'aquelles maravelles per les quals agraeixes moltes coses. en una passada vertical a la pàgina una espurna guspireja. TEENAGE FANCLUB!!!!!!! prometo que no he vessat una llàgrima de miracle. per fi els podre veure, i no m'hauré d'anar a miranda de ebro, per exemple...em faig pop escocès a sobre des d'ahir al matí...
el cartell també té altres cofirmacions molt interessants com primal scream o the streets, a banda dels recorrents nacionals facto delafe, mishima, love of lesbian, etc...
podeu consultar alguns dels horaris aquí:

http://www.popmuzik.es/index.php/Noticias/primal-scream-y-teenage-fanclub-al-bam-2008

posarem un tema dels més grans, per raons òbvies, avui...

summer ending...

2008-08-28T07:49:00.003+02:00

la gent de 'muxtape' sembla que tenen problemes legals amb els senyors que porten corbata i mitjons d'aquells fins que escanyen els turmells. però quan cau una cosa en trobes una altra...ara és '8tracks'. aquí va un petit tastet de vuit peces per "bandasonorejar" aquests últims dies d'agost, on els cartells de tancat van despareixent, com els llocs d'aparcament...

els ingredients, com sempre...pop britànic per la massa, dues cullerades de música autòctona independent, un toc de manchester de finals dels 80's i una parell de pessics electro-minimalistes...i deixa reposar una estona....

enjoy it!

Lucille Mathis...I'm not your regular woman

2008-08-27T08:15:00.000+02:00

un poc de soul per amanir un dimecres de cel cendre i agost consumint-se vora el filtre...
lucille mathis té una veu molt especial, penetrant.

august mixtape

2008-08-13T23:58:00.002+02:00

pop edulcorant, power pop, essència indie, tints electrònics, genuïtat hip-hop i soul, sempre.

enjoy it!

*kate nash: foundations

*the kooks: ooh la

*leslies: take a look

*the lucksmiths: synchronised sinking

*fats domino: ain't that a shame

*los planetas: juro que nunca volveré

*the kinks: superman

*le sport: it's not the end of the world

*los campesions!: you! me! dancing!

*mgmt: kids

*d nice: crumbles on the table

*al green: l-o-v-e (love)

Nou disc Stereolab

2008-08-04T17:39:00.003+02:00

en poc més d'una setmana arriba el nou disc de 'stereolab'. una de les millors bandes del món tornen a la càrrega amb el seu pop de tints psicodèlics i genialitat acústica. es titula 'chemichal chords' i segurament serà una altra obra d'orfebreria musical d'aquest grup liderat per tim gane i la sensualment encantador laetitia sadier. una recomanació de les de posar MAJÚSCULES...
el vídeo és del tema 'three woman', un tastet del nou treball...

font: http://www.notodo.com/v4/php/noticias.php?itop=293

Miqui Puig i Impar...al setembre

2008-07-31T14:48:00.002+02:00

el nou disc de miqui puig ja té portada i data de llançament...15 de setmbre. la salibera se'm presenta incòmode. tinc ganes de pop estílistic vingut de LAV...

http://www.miquipuig.com/news.php

àudio: miqui puig: banda sonora

2008-07-29T17:43:00.004+02:00

sempre m'ha agradat la gent amb enginy i amb sobredosi de temps lliure. com la de toyzone, que s'han dedicat a recrear 20 carismàtiques portades de la història de la música en format lego. aquesta m'ha fet especial gràcia, pel toc 'vintage' potser...les podeu veure totes aquí:

http://www.thetoyzone.com/20-album-covers-recreated-in-lego/

font: Cuchara Sónica

hi posarem àudio...per exemple 'play the one i like' de looper...

Al Green a Barcelona...

2008-07-25T20:00:00.003+02:00

el soul no s'escolta, es sent. entra i s'instal·la a l'ànima. el cos contorneja, els peus repiquen en compassos sincopats i el 'flow' invaeix tot el que t'envolta. m'acabo d'enterar fa cinc minuts que aquest octubre al green ve a barcelona. un dels mítics! m'estic fent soul a sobre...enjoy it!

MGMT- Kids

2008-07-22T13:35:00.004+02:00

el primer cop que el vaig escoltar l'oloreta a 'hype' ja era escandalosa. després d'escoltar-lo desenes de vegades segueixo amb aquesta fragància. a més convençut que serà el tema de l'estiu. el de ballar sobre unes havaianes mentre pateixes la calor i la laxitud estival del temps. realment aquests noiets de NY tenen bona mà per crear peces descomunals. que duri! i si tiga va tancar la seva sessió al summercase amb aquest tema, per alguna cosa serà. temazo!!!

2008-07-13T13:15:00.003+02:00

july's muxtape to summer evenings...

-magnetic fields: i don't want to get over you
-tindersticks: tiny tears
-stereolab: the man with 100 cells
-the shins: australia
-pelle carlberg: i love you, you imbecille
-irene: i love your way
-the kooks: sofa song
-sugababes: denail
-yazoo: only you
-cut copy: lights & music
-babamars: the core
-sideral: tocotronic-jackpot (kompakt k.o. mix)

Death Cab For Cutie- Cath

2008-07-09T18:28:00.002+02:00

donaria el dit petit de cada peu per ser un d'ells. i aparèixer en aquest vídeoclip. la cançó forma part del seu últim treball, i els membres de la banda ens van explicant la història. es diu 'cath' i és una altra joia de poc més de tres minuts...

Eric Fuentes- Bahia paraiso

2008-07-03T23:06:00.005+02:00

eric fuentes és gran. a banda de ser líder i vocalista dels exquisits 'the unfinished simpathy' aquest home es dedica a editar-se el seus propis treballs com a cantautor. i dient editar em quedo curt. el bo de l'eric ha compost totes les cançons, música i lletra. ha grabat ell tots els instruments. ell ha fet els talls i ell mateix s'ha grabat. ell mateix s'edita i ell solet es distribueix. el tio treu un disc de cançons pop anomenat 'bahía paraíso'. i si la bogeria no ens semblava justa, doncs el treu tan sols en vinil i per descarrega a internet (9€). es pot comprar al segell (no us ho creureu, però també és seu) hangthedjrecords.
no l'he escoltat, però el barret fa estona que em reposa a la mà enlloc de sobre la closca. gran!

The BPA-Toe Jam

2008-06-18T12:43:00.003+02:00

el senyor Norman Cook (a.k.a. fatboy slim) ara s'ha embarcat en un projecte anomenat The BPA (Brighton Port Authority). i pel seu tema Toe Jam, el senyor Kevin Schofield li ha fet aquest agradable i divertit vídeoclip. enjoy...

Hercules & love affair-blind

2008-06-17T22:22:00.002+02:00

dedicat als 'dancings' que em marcaré amb ells aquest divendres al Sónar. perquè aquest toc 'house' els senta bé. perquè m'agrada aquesta cançó, que és un 'temazo'. electrònica amable...

Los planetas- un buen día

2008-06-08T11:39:00.002+02:00

perquè és una de les meves cançons preferides. perquè mai et canses d'escoltar-la. per la senzillesa de la seva lletra. per tornar a enaltir la cotidianitat. per les referències futbolístiques, alcohòliques i estupefaents. per los planetas, que són una de les bandes amb millors lletres del panorama estatal. perquè són especials. pel dia que els vaig veure en concert. pels records que em vessen. pels bons dies...

Ben Gibbard's top ten

2008-06-04T12:26:00.002+02:00

Ben Gibbard, cantant de Death Cab for Cutie de professió, i ànima de The Postal Service per divertiment, és una eminència indie. I aquestes són les seves deu cançons preferides...

1. TEENAGE FANCLUB-gene clark
2. THE BYRDS-we'll meet again
3. BIG STAR- give me another chance
4. SEAWEED- stagger
5. SUGAR- if i can't change your mind
6. MUDHONEY- touche me i'm sick
7. NIRVANA- polly
8. FLEETWOD MAC- dreams
9. THE ARCADE FIRE- intervention
10. BUILT TO SPILL- big dipper

Font: http://www.aygolive.net/lista.asp?id=759&nl=184&esc=1

Scottish pop

2008-06-02T11:57:00.006+02:00

Mostra un mapa més gran

scottish pop. quan les cançons rodones amb aroma i essència de pop venen de glasgow. tot i que anglaterra, especialment london i manchester, són els grans bressols del pop europeu, escòcia té un lloc al mapa musical, malgrat els seus veïns britànics sempre els hagin mirat per sobre l'esquena. els primers que van destapar el pot de les essències van ser els simple minds, a mitjans dels 80's. poc després van aparèixer bandes de prestigi com jesus & the mary chain o the proclimers. tanmateix, les bandes que han donat un segell personal a la ciutat són algunes com teenage fanclub, belle & sebastian, snow patrol, camera obscura o travis. bandes que destil·len pop i melangia només aptes per addictes. virtuosisme de la melodia rodona de tres minuts. de notes repicant al cap en tardes de pluja. de terra mullada que et porta el cap a terres de glasgow...

podeu trobar més info a:
http://popdeluzbritanico.blogcindario.com

teenage fanclub & de la soul

2008-05-25T12:42:00.003+02:00

'judgement night' és un film secundari de 1993. una de les seves peculiaritats és la seva BSO. algú amb la part dreta del cervell molt desenvolupada va pensar en juntar grups de hip-hop i formacions indie. creant 'crossovers' d'un eclecticisme que fa posar els cabells de punta. l'experiment esdevé realment extrany, però ens deixa perles com aquesta: els reis del powerpop escocès, teenage fanclub, barrejant-se amb els genials de la soul. realment McGinley, Love i Blake no destil·len excessiu 'flow', però la raresa val la pena. la BSO té altres perles com els sonic youth amb cypress hill.

més informació del film a: http://www.imdb.com/title/tt0107286/

Bertrand Burgalat- spring is not fair

2008-05-21T09:42:00.003+02:00

la primavera no és justa. és desmesurada. provoca que les sensacions passejin per fronteres cutànies, amb el lògic perill de desprendiment. la primavera és excedida, exagerada. les hormones van d'anfetamines i mdma, i monten 'raves' de techno i acid-house, a l'estil de l'estiu de l'amor al madchester del 89, per totes les parts del teu cos. les coses dolen més. les coses agraden més. el sentit comú, l'equilibri i la justa mesura decideixen hivernar. no pots amb les ganes de treure't la roba. i comences a reconciliar-te amb el gènere femení. comences per reconèixer la teva pleitesia i acabes admirant. pateixes de vista cansada pel 'voyeurisme'. la primavera és histriònica. de nou exagerada. la primavera no és justa.

2008-05-19T09:28:00.003+02:00

Sed de reconocimiento
POP
RAMON SÚRIO - 18/05/2008-La Vanguardia

El grupo Mishima goza de gran estima por parte de la crítica pero aún le falta el reconocimiento del público. Han abandonado el inglés para centrarse en el catalán pero siguen formando parte de la escena alternativa, aunque ahora hasta se atrevan con Joan Maragall en su cuarto álbum, Set tota la vida.Acompañados por numerosos invitados, demostraron que tienen canciones (nuevas y viejas) que son auténticas perlas. Como Un tros de fang,melodía crepuscular y a la vez exultante en la que resultaron determinantes el piano y los coros de Marc Lloret; o Qui n´ha begut,lo que en otros tiempos hubiera sido un gran single. También, por supuesto, Miquel a l´accés 14,ya clásico del pop catalán, o ese Every second en la estela de Velvet Underground. Cierto que para la ocasión contaron con el lujo de coros - entre ellos, Miqui Puig-, arreglos de cuerda y viento, y dos baterías, pero el quinteto original, con su dotado cantante, David Carabén, al frente, se basta y sobra para perfilar un sonido que sabe ser romántico y temperamental, sinuoso y épico. Aun así, fue bonito oír una trompeta llorando al fondo de Un altre divendres,un ukelele arropando la intimidad de El temple o esos chelo y violín que ayudaron a elevar el despecho de No et fas el llit a una de las cúspides de la velada. En un país normalizado (lingüística y musicalmente), Mishima sería algo más que un grupo de culto. ...

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53466157691&ID_PAGINA=3746&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=&dummy=dummy?urlback=

Ian Brown-Fear

2008-05-12T19:36:00.002+02:00

Ian Brown fou el líder de la banda Stone Roses. Aquesta fou un dels pals de paller de la música indie a Manchester a finals dels 80's i principis dels 90's. El seu èxit fou força efímer, però contundent. Va filtrar més enllà i sentà una de les bases del sòlid brit pop que ens arriba avui en dia.
Doncs Ian Brown ara canta en solitari. I fa cançons tan monumentals com aquesta. I vídeoclips tan originals com aquests, on la paraula 'fear' ens guia sobre construccions i ponts de bellesa majúscula.
Enjoy it!

Justice-stress [new clip!]

2008-05-06T07:33:00.002+02:00

nou vídeoclip del duet electrònic justice. els francesos tornen a posar el dit a la ferida i s'acomoden en el balancí de la polèmica. bon audiovisual i bona electrònica.
aquests nois acaronen les mescles i els beats d'una forma molt estimulant. grans, grans...

Pulp- something changed

2008-05-02T14:43:00.002+02:00

preciosa cançó de la banda de Jarvis. preciosista melodia impregnada de forta olor a himne que desplega una llitre de mida i formologia properes a un puny. com a curiositat, dir que els dos membres del grup astrud es van conèixer a un concert de pulp, i aquesta cançó va ser el seu punt de partida. something changed...

I wrote the song two hours before we met. I didn't know your name or what you looked like yet. Oh I could have stayed at home and gone to bed. I could have gone to see a film instead. You might have changed your mind and seen your friends Life could have been very different then but something changed. Do you believe that there's someone up above?Does he have a timetable directing acts of love? Why did I write this song on that day? Why did you touch my hand and softly say. Stop asking questions that don't matter anyway. Just give us a kiss to celebrate here today something changed. When we woke up that morning we had no way of knowing That in a matter of hours we'd change the way we were going. Where would I be now if we'd never met. Would I be singing this song to someone else instead I dunno But like you said something changed

PopArb'08

2008-05-02T14:07:00.004+02:00

enguany es celebra la quarta edició del PopArb. aquest és un festival que es celebra a Arbúcies, i que sense mai abandonar la seva modèstia, cada edició regala un cartell deliciós, cuidat i referencial. el PopArb és un festival de música independent feta a Catalunya, no necessiàriament en català. la majoria d'artistes de l'indie cassolà han passat pels seus modestos escenaris. és una ocasió inmillorable per viure un cap de setmana de bona música, d'estiu i de poques aglomeracions. darrerament han presentat el cartell d'aquest any. un dels millors fins al moment. destacar els cotidianament bells mishima. la ventada fresca dels facto delafé y las flores azules. la sobredosi de melangia culte de manos de topo. l'electricitat mesurada de madee. l'experimentació de the linn youki project. el pop efervescent de sanpedro, o l'eclèctica maleta de miqui puig dj. es celebra l'últim cap de setmana de juny i és un plat molt suculent per començar a apuntar a l'agenda.

més informació:

* http://www.poparb.cat/

* http://www.myspace.com/poparb

Death Cub for Cutie

2008-04-28T20:30:00.002+02:00

*nou vídeoclip de Death Cub for Cutie, presentant el single del nou disc, 'I will posses your heart"...
magnífiques i esponjoses sonoritats...

Kiko Amat- los chicos de los discos

2008-04-28T13:12:00.005+02:00

*magnífic assaig de Kiko Amat, on parla dels malalts dels vinils i de la música com a col·leccionisme. de molt recomanable i delectable lectura. extret de: http://modsdezaragoza.blogspot.com/2007/10/locos-del-vinilo.html

Los chicos de los discos

Somos los chicos de los discos.Somos los chicos de los pisos inclinados por el peso de todo ese vinilo mal distribuido. Somos los chicos de las Expedit llenas. Los de las peleas conyugales por espacio, los de las pilas de “nuevas entradas” que crecen hacia el horizonte, somos los que pedimos que nos falsifiquen el ticket de compra en las disquerías para que –a efectos maritales- parezca que hemos comprado menos.Somos los chicos de los ojos fijos y los dedos sucios. Somos los arqueólogos del LP. Los de la memoria fotográfica para años y sellos y miembros e instrumentos y portadas y números de serie. Somos los que podemos pasar dos horas, tres horas, cuatro horas, cinco horas, todas las horas, buscando en cajones de discos de Todo a 3 Euros con la esperanza de encontrar algo. Somos los que, cuando cinco horas más tarde aún no hemos encontrado nada, nos obligaremos a encontrar algo vagamente digno que justifique el tiempo empleado (Kid Creole, el All right de Christopher Cross, Nilsson barato, MOR no vomitivo, Kitchenware de segunda fila, algo de Creation mitad-de-los-90, 99 red balloons, el disco de Poison Idea que está en todas partes, Ned’s Atomic Dustbin, Cat Stevens, lo que sea).Somos los snobs de los discos. Sabemos lo que queremos, y vamos a conseguirlo. ¿Hablar con aficionados? ¿Hablar con no-creyentes? Para nosotros, esto es una religión. Y, como dice el Lermontov de Las zapatillas rojas, “a uno no le gusta ver su religión practicada... así”. Lo que somos, tiene valor. Lo que somos, implica una gran cantidad de horas, obsesión, sufrimiento, atención, dedicación, pasión extrema, búsqueda desesperante, investigación detectivesca, debate interminable y eterno sobre puntos e íes. Nuestra figura, tiene que ser reivindicada. Creo que era en el Head-On de Julian Cope donde se reivindicaba la figura del descubridor de discos, el turner on, el tipo que ilustró a otra gente en la existencia de determinados discos magníficos, cambia-vidas, linea-en-la-arena-y-una-vez-las-has-cruzado-ya-está, discos gloriosos, catárticos. Ese tipo no tenía necesariamente que escribir en un fanzine o tocar en un grupo; el mero hecho de ir por el mundo haciendo que la gente prestara atención a los discos adecuados era suficiente marca de respeto y sabiduría y apasionamiento.Somos ese tipo.Somos los que dejamos de desayunar durante una semana para conseguir un disco. Tan solo ese gesto, por sí solo, define cuál es la implicación original –adolescente y obrera- en todo este lío de los discos. Somos los que robamos para conseguirlos. Los que tuvimos ataques de asma entre cajones. Los que nos peleamos por ellos en bares. Puñetazos por los Jam no parece una tontería, ni siquiera hoy. Ni siquiera hoy.Lo que somos, es: somos los enterados de los discos.¿Es esto tan importante como para que la gente nos admire? “La vida te da la posibilidad de escoger entre el vestido cool y el vestido sin gracia”, diría Tibor Fischer en su Voyage to the end of the room, “entre la música hecha por un músico inteligente y exigente y la hecha por un tontorrón con notas cansadas y robadas, y los que efectuamos la elección correcta deberíamos ser aplaudidos. Sin duda la vida es cribar las opciones correctas y ser aplaudidos por la gente correcta, ¿no?”. Sin duda.Somos los que grabamos cinta tras cinta a novias, amigos, amigas, desconocidos, futuras amantes. Cintas que reposan en cajas, en coches ajenos, cintas que se perdieron hace tiempo o son tarareadas aún en viajes a l’Empordà. Hicimos carátulas. Dedicatorias. Pusimos títulos absurdos e inventamos discográficas que no existían. Somos esos pobres locos, los que cada vez que conocieron a una mujer tenían automáticamente el dedo en el Rec de grabar, casi sin darse cuenta.Somos esos tíos penosos, sí.Pero su pena, sólo los discos la podían curar.Somos gente algo enferma, gente de ideas fijas y tradiciones largas, así que no nos vengas con MP3, CDs grabados, Ipods. Solo por respeto, no vengas. Esto significa algo, estamos aquí batallando por la belleza del sonido y el receptáculo que lo almacena, por las cosas que importan, no podemos perder tiempo. Estas cosas nos preocupan. Hay demasiado que almacenar, buscar, grabar, pinchar, demasiada gente que humillar con nuestro conocimiento, demasiados utilizadores de la palabra “pop-rock” que poner en su adecuado lugar con un par de definiciones exactas y certeras de un sonido. Tantos discos, tan poco tiempo, tanto que conocer, tanto espacio que usar.Esto somos:Somos los chicos que se van a divorciar. Los que olvidan los potitos pero saben todas las reediciones venideras. Los que tienen 17 años mentales y, encima, bajan a 14 cuando escuchan punk rock. Los que bailan a los Fleshtones en calzoncillos, aún. Los que ponen monedas encima de los brazos del tocadiscos. Los que saben qué disco va con cada cena, viaje, mañana, polvo, cumpleaños, fiesta, amigo, tía, resaca. Los que cantan las canciones con el salto de la aguja incorporado. Los que se enamoran y graban cintas, y luego ven a la chica marchar con el deportista cenutrio, una y otra vez. Los que se enamoran y graban cintas, y de golpe funciona y la chica dice Ésto es increíble, creo que te amo y, en efecto, nadie puede creerlo, nosotros mucho menos. Somos los del dolor del pasado y la angustia del futuro, y entremedio, discos. Discos para todo. Para mitigar la pena y potenciar la exhilaración. Discos para una boda. Discos para un entierro. Discos para nuestra cordura y también para nuestra locura. Si no te gustan los discos, ¿qué te gusta? Vamos a tu casa a escuchar discos, y a la mierda todo lo demás.Somos los chicos de los discos, hombre.

Kiko Amat, Agosto de 2007, Barcelona

facto delafe y las flores azules-la fuerza

2008-04-22T22:01:00.002+02:00

imatges bizarres. melodies flotants. 'flow' de tempos lents. màgia mètrica i sonora...

Looper

2008-04-09T18:20:00.003+02:00

Looper són una d'aquelles formacions que prenen el pop com a gènesi i com una massa moldejable. l'estiren, li donen forma i esdevenen noves formes de pop. des de la seva escòcia natal fa temps que es dediquen a prendre estructures del cop i passar-les pel sedàs dels bits i els tempos mecanitzats. el resultat és una electrònica amable, de pompositat efervescent i de gaudi de llarga durada. són una banda una mica atípica, ja que després de publicar un parell de lp's, regalen la seva música per la xarxa. es pot descarregar gratuïtament a http://www.looperama.com/. només us heu de registrar i podreu baixar tots els temes. i de què viuen? doncs de les peces que composen per tv i cinema, com una campanya de Xerox o la bso de 'Vanilla Sky'. d'aquí en surt, segurament, el seu tema més conegut: 'mondo 77'. molt conegut aquí perquè fou remesclat per Aleix Vergès (a.k.a. dj sideral) en el magnífic 'Popotronic'.
podeu trobar més informació a:

http://news.bbc.co.uk/1/hi/scotland/4460212.stm
http://en.wikipedia.org/wiki/Looper

Love of lesiban-La niña imantada

2008-04-06T15:36:00.006+02:00

love of lesbian. pop d'aquí de maduresa sonora i eloqüència mètrica. melodies esfèriques que aborden la melangia de forma intel·ligent, algunes. sonoritats embolcallades en l'histrionisme i cert sense sentit només aparent, d'altres. aqust és el vídeoclip d'un dels temes del seu últim treball 'cuentos chinos para niños del japón'. la peça es titula la niña imantada. parla de coses sabudes per tots, però explicades des d'una altra prespectiva. per parlar d'amor i desamor no cal caure en la pretesa poesia embafadora i untada de colònies de supermercat.

Labrador label

2008-03-24T22:00:00.007+01:00

la música pop és esfèrica. les melodies giren i formen circumferències perfectes. el pop podria ser bellesa, tristesa o optimisme. els ingredients es barrejen en diferents mesures segons les mans que es trobin dins de cada massa. a cada casa tenen la seva recepte. a Suècia saben fer bones cançons pop. han trobat i perdurat una recepte de magnífics resultats i paladar exquisit. no només the cardigans fan virtuosisme de la senzillesa. labrador és una petita discogràfica sueca que fa temps destil·la pop en quantitats justes. priman la qualitat a la productivitat. bases de serenitat, optimisme en dosis intermitents, melangia de pretèrit imperfecte i melodies rodones. aquelles capaces de sonar, de sortir de l'àudio i flotar per habitacles esponjosos. bandes de maduresa acústica com suburban kids with biblical names, club 8, irene o the legends són una perfecte carta de presentació. recomano, doncs, un viatge per la Suècia de labrador. la de fulles a terra, tasses fumejants i records a la pell per repassar amb el palmell dels dits.

àudio: club 8-spring came, rain